Falciots, falciots pàl.lids i ballesters
Informació general i de servei sobre aquestes tres espècies d'apòdids que podem trobar a Catalunya.
HAS TROBAT UN POLL DE FALCIOT O BALLESTER CAIGUT DEL NIU A CASA? UN ADULT COL.LISIONAT?
En la majoria de casos els pollets de apòdids cauen dels nius perquè ocupen cavitats subòptimes per nidificar. Com en moltes altres especies que s’han “adaptat” a l’home i a les infraestructures artificials per fer els nius acaben depenent d’aquestes per assolir amb èxit la reproducció.
Molts falciots seleccionen fer el niu sota teulades velles, en cavitats sota les teules. Com en moltes altres estructures, l’estat òptim per nidificar-hi es mou entre dos extrems de conservació: la infraestructura està tant deteriorada que és inviable la nidificació (inestabilitat estructural, accés de depredadors, filtracions d’aigua...) o s’ha renovat/restaurat l’estructura fins a tal punt que resulta impermeable a la nidificació (manca de cavitats, teules fixades...).
La nidificació sota teulada s’ha anat tornant (la darrera dècada) cada vegada mes insegura. Amb l’augment de les temperatures (augment de les mitjanes, de les màximes i onades de calor sostingudes) hi ha moltes baixes catastròfiques. En molts casos els polls moren deshidratats o senzillament per un cop de calor a causa de les altes temperatures. Les teules acumulen la temperatura i els pollets augmenten la seva activitat per fugir de la calor i salten dels nius.
També poden intentar ocupar les cavitats de les persianes de finestres. En les ocasions que ho aconsegueixen poden fer el niu a sobre o a sota la persiana. Ambdós casos resulta també catastròfic pel niu. Si és sobre la persiana i es produeix un moviment el niu cau, es desfà i es perden els ous i/o els pollets poden caure. Si el niu és sota la persiana, el volum es redueix progressivament i es produeix un aplastament. Quan els adults s’obstinen en ocupar aquestes cavitats acostumen a realitzar col·lisions extremes el voltant dels orificis d’accés i que acostumen a acabar amb traumatismes, en moltes ocasions també catastròfiques.
En altres ocasions els reproductors busquen qualsevol orifici que els pugui suposar una possibilitat d’accés a una cavitat de nidificació. Seguint aquest instint, s’introdueixen en orificis que són sortides d’extractors o ventilació. En el primer cas els animals acostumen a quedar amb el plomatge brut o confinats. En els tubs de ventilació es poden arribar a establir nius, generant molèsties a l’interior de les edificacions, però s’ha de tenir en compte que els falciots son espècie protegida i que no es poden retirar nius amb ous o pollets. Com anècdota, han arribat a ingressar en centres de recuperació de fauna, individus que s’han posat en tubs d’escapament d’alguns vehicles.
El falciot és una espècie gregària, colonial facultativa i amb cert grau de filopàtria. Això vol dir que pot ajuntar-se per formar colònies, associacions de nius (tot i que també es poden formar nius solitaris) i que retornen any darrera any a criar al mateix lloc. A les zones de nidificació on es produeixen casos descrits anteriorment molt possiblement s’aniran produint any darrera any.
En aquests casos s’aconsella prendre certes mesures per minimitzar el fracàs dels nius i les col·lisions i confinaments dels adults, així com consells reactius a situacions de caiguda i traumatismes:
MESURES PREVENTIVES:
- Si els adults s’obstinen a utilitzar orificis de ventilació o d’extractors cal bloquejar l’accés amb reixes que limitin l’accés però permetin la ventilació. Sempre assegurant-nos que no hi ha nius o individus adults a l’interior, per això és recomanable fer-ho durant l’hivern.
- On els nius “naturals” resulten poc fiables (es produeixen moles caigudes de polls i col·lisions d’adults al intentar entrar-hi) és recomanable instal·lar nius artificials prop dels orificis on intenten entrar els adults, i minimitzar l’accés als nius insegurs (reduir els orificis, fixar teules, tapar els forats insegurs...)
CONSELLS:
En molts casos es molt difícil implementar mesures preventives degut a l’alçada de les façanes on nidifiquen aquestes espècies. El primer pas és poder identificar aquests punts que concentren una elevada causística de traumatismes o caigudes de pollets, i així poder informar a veïns i/o usuaris de la via pública de com actuar.
- En el cas dels adults: hi ha molts recursos que aconsellen llençar els individus al aire o des d’un lloc elevat, ja que es diu que quan cauen a terra, els falciots i ballesters no poden alçar el vol. Aquesta afirmació no és correcte. En la majoria d’ocasions que trobem un individu adult al terra és perquè ha patit una col·lisió, o per debilitat. Alhora es possible que faci hores o dies que estigui a terra i per tant que estigui molt dèbil per mantenir un vol sostingut. En els casos que l’individu s’observi en perfecte estat físic: to físic fort, ales simètriques, no s’observen lesions, batec de les ales potent i amb força, manca de lesions oculars... es pot oferir el vol, sempre des d’un lloc segur, sense obstacles i amb un substrat tou. Si hi ha qualsevol dubte de l’estat de l’individu, la millor opció és traslladar-lo a un centre de fauna perquè un especialista en valori l’estat físic. Si es detecta alguna lesió o deficiència, ja s’evita realitzar una prova de vol. Quan es fan proves de vol i els individus estan lesionats, l’únic que s’aconsegueix és empitjorar les lesions o provocar-ne de noves i més greus. Si pel contrari l’individu no pateix cap lesió ni signe de debilitat es pot alliberar directament des del centre. La ubicació dels centres de recuperació a Catalunya permet a aquestes espècies situar-se a les zones reproductives amb poc menys d’una hora, sigui on sigui aquesta.
Client
